Barça indescriptible, t'estimo

Esplèndid.

Primer gol, Xavi.

És molt difícil escollir adjectius després de l’espectacle que el millor equip del món, i sense cap mena de dubte, ens va oferir ahir a la nit.

Emocionant.

La pilota anava amunt i avall entre els peus dels jugadors del Barça, tornant bojos als prepotents del Madrid, fent rondos sense parar, mantenint l’expectació i l’estil a cada segon.

El dia següent del partit, amb la corresponent ressaca de gols i bon joc, cal dir que una servidora se sent orgullosíssima del seu equip, d’en Pep, de ser culé i de ser catalana.

I és que els gols anaven arribant, un darrere l’altre, amb el 2-0 molts de nosaltres ja vam augurar una nit per la posteritat, però qui s’esperava un històric 5-0?!

Encara no m’ho crec, encara no ho he paït, encara se’m posa la pell de gallina, encara em cauen llàgrimes, encara m’emociono i no me’n avergonyeixo pas.

Sóc totalment conscient que estic vivint una època d’esplendor barcelonista, una època d’un Barça inèdit que està escrivint una història inimaginable. Moments inoblidables d’un Barça mai visto, com diuen els italians; d’un Barça, aquest sí, de somni.

Pedro, Pedrito, Pedro, celebrant l'encaix del segon gol

Un Barça d’”orgasme permanent”, com narrava ahir el gran mestre Puyal.

Un Barça que ha convertit el dia 29 de novembre del 2010 en un dia per recordar. Per recordar la lliçó de professionalitat, en tots els sentits, a un Reial Madrid humiliat, defraudat, rendit, perdut, ignorant i impotent. Una lliçó de respecte, de fer les coses ben fetes i de saber estar davant les innecessàries provocacions de personatges indesitjables.

Per fi, un cop més, l’equip de la meva terra, de la meva estimada Catalunya, ha demostrat als de Madrid que som més que un club, que no ens malgastem els diners comprant jugadors i entrenadors, sinó que els forgem des de dintre, des de la casa, som molt més que això. Som un sentiment, una passió, uns colors, una bandera, un cant, una gent, una germanor, una família...som tantes coses que vosaltres no sou...i que mai sereu.

La maneta de Piqué, 5 golets

Del Barça s’hi neix, la nostra sang és blaugrana i el nostre cor català. Per tots aquells que tan si perd, com si empata, com si guanya, com si decau, sempre tindrem serem amb ell.

Mai em cansaré de repetir-ho: Barça t’estimo massa, gràcies per fer-me tan i tan feliç, moltíssimes gràcies, us mereixeu això i més.