Anatomía de un instante, Javier Cercas.

Amb aquest llibre podem corroborar el que ja tots sabíem; Javier Cercas és un dels grans autors dins el món de l’escriptura espanyola, en el qual hi ocupa un bon lloc i per tan es mereix els reconeixements i els mèrits que li han estat atorgats.

I és que quan parlem del llibre Anatomía de un instante parlem del què, el qui, el quan, l’on, el com i el perquè dels fets ocorreguts durant la tarda vespre del mític 23 de febrer de l’any 1981, una de les dates més importants del segle XX en la història d’Espanya, l’intent fracassat d’un cop d’Estat encapçalat pel general Antonio Tejero contra el govern espanyol d’Adolfo Suárez.

Javier Cercas escriu aquest llibre centrant-se principalment en el paper d’escultura immòbil que va mantenir Adolfo Suárez en el moment en què els colpistes van entrar al Congrés i seguidament van disparar al sostre ja que ell va restar quiet al seu escó tot defensant amb valentia la seva posició de president del Govern, i això és en un dels pilars principals en els que es basa l’escriptor alhora de narrar els fets.

 Per altra banda també fa un estudi delicat i detallat tot dedicant-se a explicar paraula per paraula i moviment per moviment el que va tenir lloc durant els mesos d’abans i després del succés tot fent referència als principals gestors del cop i a altres conspiradors i participants. Així com també narra els segons, minuts i hores en què els diputats van ser retinguts dins del Congrés a Madrid mentre paral·lelament es donaven diversos alçaments a la resta de l’estat.

L’autor observa amb microscopi cada petita particularitat i ho explica tot fent-ne una perfecte radiografia sense ometre res.

Personalment trobo que he tingut el plaer de llegir un llibre d’allò més ben escrit, podent gaudir d’un vocabulari divers i exemplar, d’una forma d’explicar totalment entenedora i fàcil de comprendre ja que sempre que l’autor anomenava un personatge  rellevant en la narració  sobre el qual anava a explanar-se, et posava en situació i donava a conèixer alguna referència sobre ell i el seu passat, el més característic, algun fet que hagués protagonitzat, ja fos de caràcter polític, social, ..., de manera que això et permetia continuar avançant en la lectura sabent en tot moment qui era.

Considero que, amb molt d’encert, tracta els fets des de diversos punts de vista i això és el que fa que puguis veure i saber totes les raons del perquè d’aquell succés, els motius que tenien els que hi van participar, els que hi van donar suport de forma emmascarada, els que hi estaven en contra, i la fonamental i importantíssima posició que va presentar el Rei ja que va ser ell qui va tenir la  última paraula i amb aquesta va provocar que finalment el cop d’estat quedés tan sols en un intent fracassat de capgirar la situació del país.

M’agradaria fer una puntualització respecte les últimes pàgines del llibre on Cercas mostra la seva cara més sentimental i explica més personalment una de les raons per les quals va decidir escriure aquest llibre.

A banda de la inicialment esmentada, alhora d’escriure el llibre també buscava entendre la posició suarista que sempre havia mantingut el seu pare (i la seva mare) i que ell mai havia compartit; i no va canviar fins que va finalitzar el llibre i coincidint amb la mort del seu pare i d’Adolfo Suárez no va comprendre els seus punts de vista.

En definitiva, trobo que és un llibre totalment recomanable, molt ben treballat i d’una gran qualitat narrativa i imprescindible per aquells que vulguin saber pas per pas tot el que va tenir lloc al voltant d’aquell succés, totes les trames, els secrets, les mentides i les conspiracions.