Sóc una estudiant de primer de periodisme i em sento molt orgullosa de poder ser prou conscient dels inimaginables canvis històrics que s’estan duent a terme a molts països de l’Africa amb règims dictatorials. Em sento orgullosa de l'impuls revolucionari, de la força combativa i el valor que mostra tot un poble unit sotmès a la corrupció i injustícia dels seus mandataris, i de les seves ganes de tirar endavant, tots junts, per un futur millor.
M’apassiona seguir a cada instant els fets que van succeint, sobretot, llegint cada dia les cròniques i anàlisis que en fan els enviats especials de La Vanguardia.
És per això que m’agradaria molt felicitar-los i donar-los les gràcies a tots ells per tota la feina que fan, que no és pas gens fàcil. És molt dur i suposa molt cansament, sacrifici, incertesa i voluntat, però la gran quantitat d’informació de qualitat transmesa primer des de Tunísia, després des d’Egpite i ara des de Líbia i la resta de països és certament excepcional i exemplar.
Admiro i agraeixo moltíssim l’esforç que feu i la feina de comunicar que exerciu. Realment, a molts dels meus companys de carrera i a mi ens encantaria també poder ser allà donant-ho tot i explicant el que va passant a la resta del món.
Carta que m'han publicat al diari La Vanguardia el dia 26 de febrer del 2011.
T'ha tocat estudiar periodisme en un dels moments més interessants de la Història contemporània. No només pel nord-àfrica, occident també. Estem canviant, estem mutant. Temps complexos.
ResponEliminaQue la mirada critica t'acompanyi observadora del món! ;-)