S’ha de saber veure-ho en la brillantor dels ulls dels infants al fer cagar el tió. S’ha de veure en la il·lusió i els somriures que desprenen alhora de veure passar els Reis Mags a la cavalcada. S’ha de veure en aquella gent que no només va a l’església el dia de la Missa del gall (o del pollet) amb el vestidet, l’abric de pells i els talonets per quedar bé i fardar, sinó en aquella persistent que hi va durant tot l’any (i de qualsevol altra manera).
S’ha de veure en aquella altra gent que s’emociona i fa el pessebre amb estima i cura.
En aquelles persones que preparen el dinar amb alegria i no com si fos una obligació, que esperen els familiars amb la porta ben oberta, “endavant, sou a casa vostra”.
S’ha de saber veure en els petits detalls, les postals convencionals (o no) amb segells, les nadales, els concerts nadalencs de les corals..., en les coses senzilles, en el fons i en el missatge que transmeten.
S’ha de saber descobrir la seva bellesa, que costa molt (ho reconec) dins aquesta societat hipòcrita, incompetent, estúpidament quotidiana i amargada, és difícil i complicat trobar-la. Obre el cor, la ment, el somriure, els ulls i observa amb atenció el que t’envolta, classifica, analitza i extreu-ne allò de profit que realment fan d’aquests dies uns veritables dies de Nadal. Uns dies d’amor, pau i germanor que cal gaudir com mai, com si passessin només un cop a l’any.
Bon Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada