dimarts, 21 de desembre del 2010

Carta a un amic

LAURA
No puc dir-te qui ets ni qui hauries de ser, només puc estimar-te com ets i ser el teu amic.
No puc donar-te solucions per tots els problemes de la vida, ni tinc respostes pels teus dubtes o pors, però puc escoltar-te i buscar-les amb tu.
No puc canviar el teu passat ni el teu futur, però quan em necessitis, seré allà.
PAU
No puc evitar que t’entrebanquis, només puc oferir-te la meva mà perquè et subjectis i no caiguis.
Les teves alegries, els teus triomfs i els teus èxits no són meus, però disfruto sincerament quan et veig feliç.
No jutjo les decisions que prens en la vida, em limito a donar-te suport, a estimular-te i a ajudar-te si m'ho demanes.
No puc evitar els teus patiments quan alguna pensa et parteix el cor, però puc plorar amb tu i recollir els bocins per armar-los de nou.
No puc impedir que t’allunyis de mi, però sí puc demanar-te el millor i esperar que tornis.
En aquests dies he pensat en tu... en aquests dies m'he posat a recordar moments que hem viscut junts: sóc una persona feliç.
Sento pau i alegria quan us veig i quan parlem. En aquests dies he pensat en els meus amics i entre ells has aparegut tu.
No estaves a dalt, ni a baix, ni al mig.
No eres el número 1, ni l’últim.
El que sé es que destacaves per alguna qualitat que transmeties i amb la uqal des de fa temps s’ennobleix la meva vida.
I tampoc tinc la pretensió de ser el primer, el segon o el tercer en la teva llista, n'hi ha prou amb que hem vulguis com amic, perquè tu has donat valor a la meva vida.
Amb molt d'amor.



[No és meu però no deixa de ser preciós i sincer]

2 comentaris: