RIU! La risoteràpia.

Penseu en la última vegada que veu riure amb ganes i amb què és el que us va fer riure tant. Ara que teniu aquell moment en ment cal que sapigueu que durant aquells instants veu posar en moviment més de 400 músculs de tot ell vostre cos.

Els psiquiatre William Fry, estudiós dels efectes del riure durant més de 25 anys, afirma que 3 segons de riure intens equival a 10 minuts d’exercici aeròbic. Impactant oi? Doncs sí.

La veritat és que en aquests últims anys la gent, sobretot a mida que es va fent gran, va eliminant l’hàbit de riure de les seves vides o el deixa en un segon pla, ja sigui per l’estrès, per la feina, per motius personals, per la negativitat, el pessimisme, l’avorriment de casa, la rutina diària, les presses, les preocupacions que envolten la nostra societat, la gent ja no riu ni disfruta del riure i de la felicitat com abans. És un costum  que s’ha anat perdent a mesura del pas dels anys, i que s’hauria de tornar a recuperar ja que el simple fet de riure intensament una estona cada dia és igual d’important que dormir les 8 hores diàries, dur una dieta equilibrada, fer exercici...és un complement més per mantenir una bona salut.

Per exemple, pels nens petits el riure és gairebé una forma de comunicació essencial i poden arribar a fer-ho unes 300 vegades al dia, en canvi els adults ho fan només entre 15 i 100 vegades mentre que la gent gran quasi no riu, sinó que somriuen màxim 80 vegades al dia. Aquesta dada pot arribar a ser preocupant ja que les persones que riuen poc o que tenen poc optimisme i sentit de l’humor són més propenses a contraure malalties com per exemple  el càncer.

I es que des de que érem petits ens han educat en una societat seriosa, per exemple, a taula mentre menjaves amb la família no es podia riure, sinó que s’havia d’estar seriós i callat, a l’escola tampoc, tothom havia d’estar seriós, no es podia realitzar una classe divertida i amb somriures.

És per això que ha aparegut una nova teràpia per poder combatre aquesta seriositat i falta de riure: la risoteràpia.

Treball de recerca 2010.