Espurnes de coratge

Tot just és un noi,
no pas cap heroi 
ni tan sols valent, 
però com tanta gent 
lluita cada dia, 
empenyent la vida 
des d'una cadira.
Una dona gran 
vol tirar endavant; 
un món enfonsat, 
el cos esquinçat, 
sola i tan cansada, 
quant de temps encara 
ha d'estar espantada?

Del fons del cor treuen espurnes de coratge 
per fer més dolç i planer aquest viatge. 
No han triat un camí curt o llarg, 
ni que sigui tan fosc i amarg.

Ell viu al carrer, 
dorm en un caixer, 
no vol caritat, 
només dignitat; 
cerca aquell respecte 
que una nit va perdre 
en un joc infecte.
Ella seu al llit, 
el cor encongit, 
el pis és tan gran 
sense el seu amant; 
va dir que marxava, 
que l'amor s'acaba 
i no l'esperava.



*M